Wednesday 19 de November de 2014, 16:22:19

2 Comentarios

Fa uns dies vaig rellegir el llibre “Històries d’escalada” d’en Jim Bridwell.  Una de les coses que sempre m’ha sorprès d’aquest personatges es la seva capacitat d’improvisar, no la activitat en si – ell mateix recalca en el llibre que els projectes importants els preparava al màxim detall per garantir-ne l’èxit – si no en la vida en general. Bridwell i els seus companys tenien una confiança cega en ells mateixos que els feia invencibles i eren capaços d’adaptar-se a les circumstàncies passés el que passés i d’acabar fent el millor - i el pitjor -, però sempre en treien un experiència nova i ara, en la perspectiva del temps, podem dir que també innovadora.  Avui Birdwell te 70 anys i es reconegut com un dels pares de l’escalada moderna i ningú dubte que va ser un avançat en el seu temps. De fet, l’escalada que practiquem avui es fruit d’aquella època i d’uns quants “pirats” com ell i, conscientment o inconscientment, cada cop que fem una via  apliquem  bona part de la  filosofia, tècniques i materials que ells van començar a desenvolupar ara ja fa... 50 anys!

Això dels 50 anys fa pensar. Jo ja els he superat i recentment he recuperat el gust per l’escalada gracies a una modesta i senzilla iniciativa d’algú que ni tan sols coneixia: vaig rebre un e-mail a través del club on un escalador veterà buscava companys per sortir els caps de setmana a esgarrapar la roca.  No sóc gens propens a les activitats en grup ni a les mogudes organitzades però la seva proposa em va semblar lluny d’això i també era una oportunitat per sortir de la letargia d’inactivitat dels últims anys per falta de temps i de companys. Així doncs vaig contestar l’e-mail i puc dir que es uns de les millors decisions que he pres darrerament. Des d’aleshores he gaudit  de variades escalades amb diferents companys amb un denominadors comú:  tots som escaladors veterans en busca del gaudi en escalades modestes.  El que m’ha sorprès mes es com diferents persones que no ens coneixem de res som capaces d'avenir-nos pel sol fet de compartir una activitat. La majoria no ens coneixem d’abans i segurament em arribat a apreciar aquest esport per diferents camins i per motivacions molt diverses, però quan ens em trobat i des del primer minut hem tingut una sintonia total, basada en el respecte mutu i en l’objectiu comú de satisfer la nostra passió.

A mi m’agrada l’escalada en roca i l’alpinisme i sobretot el contacte amb la alta muntanya, d’altres potser només els agradi tocar la roca i mantenir-se en forma,  de fet no ho sé, però el resultat es que a tots ens satisfà l’activitat realitzada i cada cap de setmana alguns de nosaltres ens tronem a trobar per repetir un i altre cop l’experiència.

Les histories d’en Bridwell a Califòrnia son sempre una barreja de gasolina i convivència entre cerveses i parets de roca. I ara jo, cada cop que surto, em sento una mica “Bridwell”: sempre toca agafar un cotxe i cremar gasolina, cada nova via es una aventura que no saps el que et depararà, i sempre acabo conversant davant d’unes cerveses amb uns quants que tenim la mateixa passió.  Ara mateix, mentre escric penso en quina sorpresa em portarà el pròxim cap de setmana i com que no es pot gaudí del que encara no ha passat de moment nomes en puc dir una cosa ... visca en Jim Birdwell i la mare que el va parir!

2 Comentarios

Enviado por Imicky el Friday 21 de November de 2014

“Hola, yo también he recuperado la montaña hace relativamente poco después de dejarlo por diversos motivos muchísimos años. Comparto absolutamente tu experiencia y tus sensaciones positivas. Enhorabuena!, saludos&keep climbingMickyhttp://mickylopez.wordpress.com/”

Enviado por Raimon el Monday 24 de November de 2014

“Gracias por el comentario Imicky. ”